L'amor, que sempre és un motor, és el punt de partida de la història d'aquest establiment.
Corria l'any 1902 quan un jove "indiano" barceloní tornava feliç de les Amèriques de la mà de La Portorriqueña, una alegre mulata que el va seduïr en una de les caluroses nits de Puerto Rico.L'exotisme de la noia, ja us podeu imaginar, va causar un gran revolt al barri del Raval, que s'estengué ràpidament per tot Barcelona.
Va ser aleshores quan aquell jove, extasiat per les dolceses de la jove i havent après a Amèrica l'art de moldre cafè, va decidir obrir l'establiment que ara ocupa el num. 25 del carrer de Xuclà de Barcelona i dedicar-lo a la seva Portorriqueña, com anomenava tothom a l'alegre mulata.
Un cop vençuda la curiositat dels habitants de Barcelona per apropar-se a la exòtica forastera, l'establiment va començar a veure com augmentava la clientela gràcies a la qualitat dels seus productes i de la seva elaboració.
No sabem pas com va acabar la història d'amor entre el català i la Portorriqueña, però quan un s'ha pres un cafè artesanalment mòlt i torrat pels mestres que continuen al capdavant de la botiga, no pot evitar pensar que sí, que sense dubte la història va acabar bé.
Un secret: si entreu a La Portorriqueña abans de les 11h del matí, podreu veure el procés de moldre i torrar el cafè en directe i, de pas, extasiar-vos vosaltres també amb l'aroma insconfusible que se'n desprèn. Us semblarà veure a La Portorriqueña seduïnt la clientela darrera del mostrador.
